La vila de Prats de Molló
Situada gairebé al centre del terme comunal, una mica la seu sud-est, Prats de Molló havia estat sempre una vila important del Comtat de Besalú, però amb la seva annexió a França arran del Tractat dels Pirineus, adquirí una gran importància estratègica, i l’antiga vila medieval, en part encara recognoscible en el seu extrem sud-oriental, el més proper al Tec, es va veure fortificada i engrandida cap al nord i l’oest amb les muralles dreçades el segle XVII per Vauban en substitució de les antigues muralles medievals, del segle XIV, en part abatudes durant la Revolta dels angelets de la terra l’any 1670. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX hi hagué sempre una forta guarnició militar, tant a la vila com en el Fort de la Guàrdia.
Els fets
El 1922 té lloc la fundació de l’organització politicomilitar Estat Català (EC), la qual es proposa l’alliberament per les armes del territori català. Acció Catalana i la Unió Socialista de Catalunya, creades també en aquesta època, pretenen, així mateix, aconseguir la direcció del moviment d’afirmació nacional, monopolitzat fins llavors per la Lliga, quan aquesta ja no pot mantenir per la seva col·laboració amb el règim de Primo de Rivera.
Fugint de la dictadura d’aquest general, Francesc Macià, de París estant, encapçala el moviment independentista que, per primer cop de manera organitzada, s’aplega al voltant d’EC. L’antic coronel de l’exèrcit espanyol presideix el Comitè revolucionari integrat per independentistes catalans, bascos i gallecs, comunistes espanyols, sindicalistes de la CNT i militars federalistes. Aquest front comú pretén enderrocar la Dictadura -fet que segons EC facilitarà la independència nacional- i troba el nexe d’unió en el recurs a la violència com a mitjà per assolir aquest objectiu compartit per tots.
Per tal de dotar-se de recursos econòmics per a formar un exèrcit català de 6.000 homes, l’abril de 1925 s’emeten els títols de l’emprèstit Pau Claris i, sis mesos després, Macià viatja a la URSS en cerca de suport internacional. A Moscou, on ha arribat amb un passaport fals i ciutadania francesa, acompanyat de Josep Carner Ribalta, s’entrevista amb els dirigents comunistes Bukharin i Zinoviev, amb Andreu Nin de traductor, llavors conseller municipal de la capital russa. No pot entrevistar-se amb Trotsky com pretenia, ni hi troba ajut econòmic o militar, però escolta de Zinoviev aquestes paraules: “Digui als catalans que els partidaris més fervents de la seva independència som nosaltres”. Un cop fracassada la gestió soviètica i un intent d’insurrecció armada, a nivell estatal, de militars, republicans i cenetistes, previst per a la nit de sant Joan de 1926, els catalans es decideixen a tirar pel dret tots sols, amb els seus propis mitjans. És així que s’arriba als fets de Prats de Molló.
Nació digital
